Quan vaig adoptar l' Eivioc no podia imaginar que quasi no hagués sortit del pati on vivia, però havia estat així. A l'stress del canvi de casa, se li va sumar la de viure envoltat per altres gossos. Una amiga ens va parlar de la Roser i va venir a casa nostra, ens va fer un programa d'exercicis i ens va ensenyar a fer front a les situacions amb calma.

Ha esta un any de treball i hem aconseguit que li agradi que passi l'aspiradora i faci maionesa, també, ?tot i que encara falta un xic, l'Eivioc pot relacionar-se amb altres gossos, i anar per ciutat sense plorar ni estar stressat. I per Sant Jordi m'ajuda fent de Drac.

Moltes gràcies Roser!

María Valuenh