La nostra experència a Lladruc va començar amb la nostre primera gossa, la Lua, era molt bona però com qualsevol cadell necessitava unes pautes tant ella com nosaltres per poder millorar una mica el seu comportament i sobretot nosaltres saber com actuar i per recomanació del nostre veterinari vam trucar a Lladruc i la nostra experència no podia ser millor, vam conèixer la Roser que va venir a fer algunes classes d'educació i vam quedar encantats, la Lua i nosaltres vam millorar moltíssim.

Soc cuiner i visc a sobre el restaurant on curro i la meva vida era anar de la feina a casa i de casa a la feina i vaig pensar que volia tenir un gos per sortir mes i fer mes esport. Vaig buscar per Internet i vaig trobar Lladruc i em van recomenar que agafés un Labrador inglés.

La Nati quan tenia quatre mesos es va trencar la poteta. Arrel de problemes afegits que van sorgir un dia en una visita veterinària es va posar molt nerviosa i va començar a roncar al veterinari d,una manera que no ens va agradar gens. Aquest, em va aconsellar recórrer a un professional que m,ensenyés a dominar a una gossa de les dimensions que la Nati havia d,adquirir.

Quan se’ns va morir el nostre últim gos estàvem tan tristos que no en volíem cap més però les nétes van veure els cadells de llaurador d’uns veïns i se’n van enamorar tant que no els vam poder dir que no. En Crack, el cadellet crema que va arribar a casa, era preciós però molt i molt terrible: ens esgarrapava els cotxes, mossegava les parets, feia malbé les plantes...