Hola! Em dic Nuca i sóc una Schnauzer Terrier. No recordo on vaig néixer ni quan però sí que sé que després d’un viatge molt llarg m’estava esperant en una caixa de plàstic d’un centre d’importació de gossos quan en Joan, la Carla i la Marta em varen trobar tan maca que varen decidir portar-me a casa seva.

Tenia quatre mesos i era una mica entremaliada, com que em feien mal les dents rossegava els mobles i és clar en Joan i la Marta estaven una mica enfadats amb mi perquè tampoc els feia gaire cas. Un bon dia varen trobar a la Roser a l’entrevista que li van fer a la contraportada del diari “El Punt Avui” i això va ser la salvació per tota la família que de seguida la va trucar. La Roser, la meva “senyo”, treballa a un lloc que es diu Lladruc, on ensenyen els cadells com era jo a portar-se bé a casa, anant de passeig, a casa els avis, etc. Més endavant em van ensenyar a anar al costat sense estirar de la corretja i al cap d’uns quants mesos ja em portava més bé.

Ara, gairebé un any després, semblo una altra gosseta: m’assento i m’estiro quan m’ho diuen, em quedo quieta fins que em puc aixecar, si la Marta em crida hi vaig de seguida, quan vaig a passejar no li estiro mai la corretja i em quedo al seu costat mirant-la, faig “l’ossito” (em quedo dreta a dues potes), xoco una pota, l’altra i les dues, saludo, passo enmig de les cames i fins i tot pujo a un skate! Moltes gràcies Roser per haver-me ensenyat tantes coses i fer que els meus amos estiguin tan orgullosos de mi!

Família Pi i Juanola