Aquest és en Brut, rodejat dels nostre tres néts. La meva jove ja havia educat el seu gos en Xuspi a Lladruc i n’estava molt contenta així que quan va arribar en Brut (que justament és el nebot d’en Xuspi) vam decidir educar-lo bé.

Vam començar les classes quan en Brut tenia una mica més de tres mesos i des de llavors no ha deixat d’aprendre: sap asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al nostre costat sense estirar de la corretja (tot i que és un gos molt gros i té molta força), donar la pota i venir quan el cridem. I el més important és que és un bon gos de família que pot estar ben abraçat a tres nens i mai mai mai tenir ni un sol mal gest però quan algú s’acosta a la tanca de casa borda molt i això en una casa aïllada com la nostra ens ajuda a estar més segurs.

Estem molt contents d’ell i de la feina que hem fet a Lladruc, a part del seu tracte excel·lent (en Brut es torna boig quan veu la Roser!) el fet que treballin a domicili des del matí fins al vespre ens ha permès combinar-ho molt bé amb la nostra feina i amb cuidar els néts.

Si teniu un gos, sobretot si és gros, decidiu-vos a educar-lo a Lladruc!

Cati Acero