Ara farà gairebé un any que en Valentino va arribar a les nostres vides per quedar-se i formar part de la nostra família. Ell és un gos increïblement bo, tranquil, guapu i carinyós. Però com molts d’altres galgos adoptats i/o en acollida, en Valentino, va ser abandonat a la seva sort i amb antigues cicatrius d’una vida pasada no gaire bona.

Pensem que és per aquest motiu que quan sortim a passejar s’altera i lladra al veure altres gossos. Per això, vam demanar ajuda a Lladruc, i la Roser ens està acompanyant per aprendre a millorar aquests comportaments, sortir amb més tranquil·litat al carrer i poder fer llaaaaargues caminades junts (inclús pel centre de Girona!).

Ara en Valentino és més feliç i ja pot seguir practicant el seu esport preferit que és el de dormir al sofà.

Gràcies Roser/Gràcies LLadruc! Com en Valentino, ara ja sou un més de la nostra petita-gran família.

Eva Gordillo