A punt d’arribar a l’any d’edat, la “Panda” està gairebé ensinistrada per a la obediència més bàsica gràcies a la Roser. Un Border Collie és un feix de nervis però ja sabíem on ens ficàvem quan vam decidir que formés part de la família. Després d’innombrables destrosses de testos i escampeig de terra per tota la terrassa, trencar peces de roba i cantells de sofà, furgar nombroses vegades al cubell de les escombraries, rampinyar menjar de la taula, persecucions descontrolades i incontrolables d’ocells al camp, saltar esbojarradament sobre la gent que es trobava pel camí i estirades impetuoses de corretja vam pensar que el millor que podíem fer era demanar ajut a un professional de l’ensinistrament.

Després de diverses setmanes acudint a un altre Centre especialitzat en Agility vam veure que progressava adequadament però li mancava un ensenyament més individualitzat, i vam contactar amb Lladruc i en poques sessions ho vam tenir enllestit. I és que entre la intel·ligència innata de la “Panda” i la destresa i dolçor de la Roser ara mateix gairebé ja no cal ni posar-li el collar... només de decoració. Ara la podem deixar sola a casa sense cap problema; això sí, fora de casa continua sent hiperactiva com sempre, però del tot controlable. Falten serrells molt petits per a arribar a la perfecció, però com diuen molts entesos, “el gos perfecte no existeix, tot i que és possible que hi hagi alguna excepció”.

Un “Lladruc” del tot recomanable.